/0/17464/coverbig.jpg?v=5089dd5d43b980fa6199352d6853dacd)
Mes veig caminar allí, de bracet, dos que semblen nuvis o promesos...
S'aturen. Se parlen a l'orella, ?com si algú pogués sentir-los!
Tornen a caminar: ella repenjant-se en el bra? d'ell, i ell portant-la airosament, que no li pesa una palla.
Van cap a l'arbreda... Ella el fa aturar posant-se el dit en els llavis... Ah! Escolten un rossinyol, i