Chapter 3 No.3

A les tardes de dijous d'hivern, per espai de dues o tres hores, la Barcelona jove, la Barcelona elegant i culta es traslada en pes al passeig de Gràcia.

No és reconeguda persona decent (per molt que ho sia) la que no té per costum freqüentar aquell siti en l'època i hores indicades.

Així és frase molt significativa la de: ?Avui fulana no ha anat al passeig de Gràcia.?

Així, quan se diu un dijous: ?Aquesta tarda nos veurem?, ja s'entén que es vol dir: ?En el passeig de Gràcia?.

Els demés dies, a iguals hores, la reunió és numerosa per dos motius, especialment, l'un molt singular.

Va comen?ar algú a anar-hi a passejar per ser siti agradable i no trobar-hi a ningú. I això era tan cert, que es va ocórrer a moltíssims, els quals se van trobar amb una concurrència forta; però, com cada u d'ells ha procurat apartar-se tot lo possible dels altres, i com ningú d'ells va a lluir ni a avergonyir als demés amb son exterior, quasi bé no s'adonen de què tanta siga l'afluència de passejants, i cada u diu en son interior:

-M'agrada venir aquí perquè no hi ha gent.

Entre aquestos passejants de tarda n'hi ha for?a que s'ocupen molt sèriament en enterar-se bé de lo que adelanten les obres.

No n'hi ha cap que tingui casa, mes tots estan enterats de la calitat del morter que s'hi emplea, del gruix de les parets i els jornalers que hi treballen: són els que fan córrer per Barcelona aquest eixam de notícies que, bones o dolentes, per tot circulen sobre els ventatges i desventatges de l'ensanche (hem de dir ensanche!).