/0/17464/coverbig.jpg?v=5089dd5d43b980fa6199352d6853dacd)
Ella. -I bé, mare, prengui un xic més de paciencia.
La mare. -és que jo no sé en què pensa, aquest minyó... Estic per dir-n'hi unes quantes...
(Truquen.)
Ella. -Per mor de Déu no li digui res ?Què em vol entristir més?
(Entra ell.)
Ella. -Ola, bé de Déu!
La mare. -Ai que bé t'està, aquesta levita! (Apart) Bonics per ell prou, però de