Chapter 6 L'HOSTAL DE LA LLIGACAMA

Entren FALSTAFF Y PISTOLA

FALSTAFF

No et deixaré ni un penny.

PISTOLA Molt bé! Jo convertiré la terra en una ostra, y l'obriré ab la punta de la meva espasa. Senyor, mireu que us tornaré lo que'm deixeu apenes guanyi alguna cosa.

FALSTAFF Ni un penny. M'havía semblat suara que us havía d'amparar el meu crèdit perque poguessiu emmanllevar sobre penyores. He atormentat mos bons amics a fí d'obtenir tres pla?os per vós y el vostre camarada Nym, y sense el meu auxili haurieu hagut de mirar a través dels ferros d'una gavia, com un parell de micos. Estic condemnat a les flames eternes per haver jurat a gentilhomes de ma coneixen?a que vosaltres ereu soldats coratjosos y persones de valía, y quan la senyora Bridget perdé el mànec de son vano, vaig fer perjuracións de que tu no el teníes.

PISTOLA No vas partir ab mí? No guanyares quinze pence?

FALSTAFF T'has tornat boig, bergant, t'has tornat boig d'imaginar que jo esposaré la meva ànima de franc? Y bé, s'ha acabat, no t'arrepengis més a sir Falstaff, no he nascut per esser la teva forca. Vés, no't manca altra cosa que un breu gavinet y una mica de gent; vés a viure en el teu domini de Pickt-hacht; hala. De manera que no volíes portar una lletra per encàrrec meu, traidor? Tu et fiques en coses del honor, tú, abisme de baixesa! Còm s'entén? Tot lo més, que pugui ferho jo això de conservar la precisa delicadesa del meu honor, tot lo més jo, jo; y això que algun cop, deixant de banda la temen?a del cel, y amagant el meu honor sota les ombres de la necessitat, me veig obligat a vàldrem d'astucies, d'enganys y de trapaceríes; y vós, bergant, preteneu que vostres parracs, vostre ull de gat mesquer, vostres paraules de taverna, vostres juraments impúdics, siguin coronats per la diadema del honor! No voleu fer lo que us dic, no?

PISTOLA Me vaig amorosint. Què més se li pot demanar a un hom?

Entra ROBí

ROBí

Senyor, hi ha una dòna que voldría parlarvos.

FALSTAFF

Qne s'atanci.

Entra QUICKLY

QUICKLY

Dóno el bon jorn a Vostra Senyoría.

FALSTAFF

Bonjorn, senyora.

QUICKLY Senyoría, si us plau, aquest nom no'm pertoca.

FALSTAFE;

Doncs, bona noia.

QUICKLY Puc jurar que ho sóc, tal com ho era la meva mare al darme a llum.

FALSTAFF

Dóno fe al teu jurament. Què'm vols?

QUICKLY Podría jo concedir a Vostra Senyoría una paraula o dues?

FALSTAFF

Dues mil, encisera, y et donaré audiencia.

QUICKLY

Hi ha, senyor, una senyora Ford... Veniu

una mica més cap aquí, si us plau.

Jo, m'estic ab el doctor Caius.

FALSTAFF

Bé, digues. La senyora Ford, eh?

QUICKLY

Vostra Senyoría ho ha entés perfectament.

Una mica més cap aquí, si un plau.

FALSTAFF

Te responc de que ningú ens escolta.

Aquestos són mos criats, entens? mos

criats.

QUICKLY Vostres criats? Déu els benehesca y els ampari en son servei.

FALSTAFF Bé; la senyora Ford! Y quines noves men duheu?

QUICKLY Verament, senyor, es una criatura excelent: Jesús, Jesús! Vostra Senyoría es una mica bojot. Què s'hi farà? Jo demano a Déu que us perdoni, y a nosaltres també.

FALSTAFF

La senyora Ford... veiam, la senyora Ford.

QUICKLY Veureu; aquí teniu el com y el què de la qüestió. L'heu entrenada d'una tal mena de manera, que es una cosa meravellosa. El més enfaristolat de tots els cortesans que corren per aquí, quan la cort es a Windsor, no l'hauría mai poguda entrenar d'aquesta mena de manera; y això que no n'hem vistos pocs ni gaires per aquestos indrets de cavallers y de lords, y de gentilhomes en carro?a! Sí, paraula; carroces y més carroces, lletres y més lletres, presents y més presents; y que flairaven de debò, semblaven tots ells de mesc; y anaven, en bona fe, ab robes de seda y or que zumzaven armoniosament; y deien coses elegants, y teníen vins dol?os com una mel, dels més costosos y delicats; us prometo que n'hi havía per guanyar el cor de qualsevol dòna. Doncs ja veieu, no van poder abastar ni una sola miradeta. A mí mateix, aquest matí me dongueren vint angels que dringaven, però jo desafío tots els angels, y de totes les menes de maneres, de que rehixin altrement que per les víes honestes. Y us asseguro que el més faramaller de tots els cavallers no ha pogut obtenir tant solament de beure ab ella en una mateixa copa. Y això que hi havía senyors Comtes; y més y tot, fins guardes del rei. Doncs mireu, us asseguro que an ella tant se li endaven els de cap ací com els de cap enllà.

FALSTAFF

Però vós, que m'innoveu de part d'ella?

Depressa. Cuiteu, Mercuri ab faldilles.

QUICKLY Ella, verament, ha rebuda la vostra lletra, per la qual us envía mil mercès, y us dóna notificació de que el séu marit serà fóra de casa entre dèu y onze.

FALSTAFF

Dèu y onze?

QUICKLY Sí, paraula; aleshores hi podreu anar y veure, diu ella, l'estampa que vós sabeu. El senyor Ford, son marit, no hi serà pas. Déu meu! la tendra dòna passa ben malament les hores ab el séu marit; aquest home es un gelós de marca. Pobre criatura, quina vida, es un matament.

FALSTAFF Dèu y onze! Dòna, digueuli for?a coses de ma part. No hi faré falla.

QUICKLY Està bé, ben dit. Però encara tinc un altre encàrrec per Vostre Senyoría. La senyora Page us envía comanacións corals, y us ho puc dir a l'orella, es una dòna modesta y virtuosíssima; una dama, mireu si es prou, que no us faltarà a la pregaria de la nit y del matí com cap altre de Windsor, y això no es dir mal de les demés. M'ha encarregat que digués a Vostra Senyoría que el séu marit surt poques vegades de casa, però que tant mateix espera que podrà trobar una ocasió. En ma vida he vist una dòna esbojerrarse per un home an aquest estrem. De segur que teníu encantàries. Confesseuho, vaja, sigueu franc.

FALSTAFF No; t'ho asseguro. Fòra de l'encís de les meves qualitats personals, no tinc altra fatillería.

QUIQKLY

Benehit sigui el vostre coret!

FALSTAFF Però díguem una cosa, si et plau. La dòna den Ford y la dòna den Page, no s'han pas contat l'una a l'altre llur amor per mí?

QUICKLY Vet-aquí que fóra una bona facecia! Suposo que no seràn tant curtes de gambals. Bonica facecia, vàlguens Déu! Però la senyora Page desitjaría que li cedissiu a qualsevol preu el vostre petit patge. Son marit ha agafat la dèria de tenir el petit patge; y, certament, el senyor Page es un marit com cal; no hi ha una dòna a Windsor que dugui una vida tant regalada com la senyora Page! Fa lo que li plau, diu lo que li plau, tot ho reb, tot ho prega, se colga quan li ve de gust; ella es mestressa de tot; però s'ho mereix, perque si hi ha a Windsor una dòna que robi el cor es ben bé ella. Cal que li envieu el vostre patge; no hi ha remei.

FALSTAFF

Fòra; li enviaré.

QUIQKLY Doncs feuho. Ja compreneu que podrà anar y venir de l'un a l'altre de vosaltres dos; y passi lo que passi, tingueu una paraula convinguda per conèixer els sentiments de l'un y de l'altre sense que el minyonet hagi de comprendre la més petita cosa; nó es bò que criatures així tinguin el mal davant dels ulls. La gent madura té seny, com tothom diu; es clar, han corregut món.

FALSTAFF Adéussiau; saludeules totes dues. Heus-aquí ma butxaca, y encara et dec més que no et puc pagar. Menut, vesten ab aquesta dòna. Aquestes noves me giren el cervell.

Exeunt Quickly y Robí

PISTOLA Aquesta malestruga es missatgera de Cupidó; llencem veles al vent, anem a sa perca?a, preparemnos al combat, foc! Serà la meva presa, o que l'Occeà capbuci a tothom.

Exit Pistola

FALSTAFF Tú fas dolentíes d'aquestes, vell Falstaff? Segueix ta vía. Jo treuré partit de ta vella còrpora, més encara de lo que he fet. Te van en seguiment, y després d'haver llen?at tant de diner, ara ve l'hora de guanyarne. Mercès, ma bona còrpora vellota. Que digui l'enveja que et formaren d'una faisó grollera; si la faisó es agradable, tantseval.

Entra BARDOLF

BARDOLF Senyor, aquí baix hi ha un senyor que es diu Brook, que desitja parlarvos y conèixeus, y ha enviat a Vostra Senyoría una ampolla de ví d'Espanya pel esmorzar.

FALSTAFF

Se diu Brook?

BARDOLF

Sí, cavaller.

FALSTAFF Que pugi. Benvingudes les coneixences que s'anuncien ab un semblant licor. Ah, ah, senyora Ford y senyora Page, ja us tinc ben segures. Anem. Vía!

Exit Bardolf

Torna a entrar BARDOLF

ab FORD disfre?at

FORD

Déu us guard, senyor.

FALSTAFF

Y a vós igualment. Desitjaveu parlarme?

FORD Excuseume, si goso entrar així al vostre alberg sense ceremonia.

FALSTAFF

Benvingut. Què desitgeu? Vésten, minyò.

Exit Bardolf

FORD Senyor, aquí teniu un home que ha despès molt de diner. M'anomeno Brook.

FALSTAFF Senyor Brook benvolgut, jo desitjo lligar ab vós una més fonda coneixen?a.

FORD Mon bon sir Joan, jo desitjo la vostra; no pas que jo vulgui rebre alguna ventatja de la vostra fortuna; heu de saber que estic, segons tota apariencia, en mellor condició que vós per deixar diners; y això es lo que m'ha encoratjat en certa manera a introduir me d'una faisó que no es gens complimentosa; car diuen que quan el diner obre la marxa se baden totes les portes.

FALSTAFF El diner es un bon soldat, empeny cap endavant.

FORD Verament, porto un saquet de diner que'm fa nosa. Si voleu ajudarme a durlo, sir Joan, prengueune el tot o la meitat per donarme algun con?ol en la meva fatiga.

FALSTAFF No sé pas, senyor, per quin titol haig de portar coses vostres.

FORD Jo us ho diré, senyor, si teniu la gentilesa d'escoltarme.

FALSTAFF Parleu, senyor Brook; jo estaré molt content de podervos fer algun servei.

FORD Sento dir que sóu un home lletrat, senyor. Seré breu; me sóu conegut de temps, encara que malgrat mon desig no hagi trobat mai una ocasió de ferme conèixer. Lo que vaig a descobrirvos, m'obliga a exposar a la llum del dia les meves tares; però, mon bon sir Joan, quan adreceu un ull a les febleses que us descobriré, tombeu l'altra cap a la llista de les vostres; d'aquesta faisó, jo m'escaparé més fàcilment de la censura, perque ningú mellor que vós sab lo natural que es el pecar com jo ho faig.

FALSTAFF

Molt bé, continueu.

FORD Hi ha en aquesta ciutat una senyora casada ab un tal Ford.

FAL5TAFF

Bé, senyor.

FORD L'estimo de fa molts temps y he gastat per ella l'oro y el moro, us ho juro. Jo la seguía ab tota la perfidia del amor, cercant tots els medis de sortirli al encontra, afalagant la més petita ocasió d'ovirarla tant sols. No satisfet ab els presents que li comprava a tothora, he donat molt de diner al séu entorn per saber quins seríen els dons que li plaguessin. En una paraula, l'he perseguida com l'amor me perseguía a mí; ab una ala infatigable. Però, adhuc havent merescut alguna recompensa, sigui per les meves intencións, sigui pels meus esfor?os, no n'he rebuda absolutament cap, a menys que l'experiencia no sigui un tresor; aquest sí que l'he adquirit ab grans despeses, y això m'ha ensenyat a dir que Amor com un ombra fuig del diner que'l persegueix y persegueix a qui fuig y fuig de qui el persegueix.

FALSTAFF Mai n'heu obtingut la promesa de que us complauría?

FORD

Jamai.

FALSTAFF Li heu dit alguna cosa respecte an aquest punt?

FORD

Jamai.

FALSTAFF De quina natura fou, doncs, el vostre amor?

FORD De la natura d'una bella casa bastida en terra agena; quan això esdevé, la llei disposa que un, per haverse equivocat de lloc, perdi l'edifici.

FALSTAFF

Però, a què vé que'm feu aquesta confidencia?

FORD Quan acabi, ho sabreu tot, sir Joan. Diu la gent que encara que ella sembli tant severa quan se tracta de mí, altres vegades la seva alegría va tant enllà que la compromet davant l'opinió del món. Veus-aquí, finalment, sir Joan, el fons de mon projecte. Vós sóu un home de categoría, parleu admirablement, sóu admés a la societat més escullida, feu forrolla per la vostra situació y la vostra persona, sóu generalment anomenat per vostres gestes guerreres, vostres elegancies cortesanes y vostra sabiesa pregona.

FALSTAFF

Ah, senyor!...

FORD Me podeu ben creure, y sobretot, que n'esteu prou enterat. Aquí teniu diners; gasteu, gasteune; gasteune més, gasteu tot lo que tinc; y jo en cambi us emmanllevaré tota la quantitat del vostre temps que calgui per fer jugar les bateríes del amor contra la virtut de la dòna d'aquest Ford; ampreu tota mena d'enginys de la galantería; forceula a que's reti. Si algú pot véncela sóu vós, més que qualsevol altre.

FALSTAFF Convindría a la rohentor del vostre apassionament que jo guanyés lo que vós voleu posseir? Me sembla que escullíreu un remei ben singular.

FORD Oh, entengueu lo que vull. Com que ella pren d'aquesta manera la solidesa de sa virtut com a peanya, el meu cor no gosa descobrir sos sentiments. Ella m'apar massa esplendent perque jo mai pugui aixecar els ulls envers ella. Mes si jo compareixía al seu davant ab algunes proves irrefutables a la mà, els meus desitjos tindríen un precedent, y un títol per ferse valdre; aleshores la batría en ses fortificacións d'honor, de bona fama, de fe conjugal y altres mil defenses que ara em presenten una resistencia massa aparatosa. Què men dieu d'això, sir Joan?

FALSTAFF Senyor Brook, comen?o primerament per servirme del vostre diner ab tota franquesa; en acabat, poseu la vostra mà dintre la meva; y finalment, com jo sóc un gentilhome, vós tindreu la dòna den Ford, si us plau.

FORD

Oh, estimat senyor!

FALSTAFF

Senyor Brook, us dic que la tindreu.

FORD No passeu pena pel diner, sir Joan; no us en ha de mancar.

FALSTAFF No passeu pena per la senyora Ford, senyor Brook, que no us ha de mancar. Puc confiàrvosho; hi tinc una cita que ella mateixa m'ha donat. La seva missatgera o intermediaria eixía precisament d'aquí quan vós sóu entrat; us prometo que seré a casa d'ella entre dèu y onze. Es en aquesta hora que son marit, gelós del dimoni, ha d'esser ausent. Torneu aquest capvespre, y ja veureu quina empenta hauré donat al vostre afer.

FORD

Estic contentíssim d'havervos conegut;

Heu vist alguna vegada en Ford, senyor?

FALSTAFF Que's faci penjar, el pobre benèit enramat! No el conec gens. Però li faig un tort anomenantlo pobre. Diuen que aquest gelós Cassandre té caramulls d'or; això fa que jo trobi la seva muller d'una alta bellesa. Jo la tindré com a clau del cofre d'aquest benèit enramat. Serà la meva hisenda.

FORD Voldría, senyor, que coneguessiu el marit perque'n poguessiu evitar la presencia si calgués.

FALSTAFF Que's faci penjar aquest bergant rosegacrostes! L'esglaiaré de tal manera que no sabrà a quin recò ficarse. Posant el bastó, sospés en l'aire com un meteor, el tindré manso com un anyell y acotarà la testa enramada. Ja veuràs, mestre Brook, com governaré aquest pagès; y tú t'encarregaràs de la seva muller. Vina aquest capvespre de bonhora. En Ford es un belitre, y encara serà alguna cosa més; ja pots contar desd'ara que es un belitre y un enramat. Aquest capvespre vés en cerca mía.

Exit Falstaff

FORD Quin malehit infame, miserable cínic! Que'm vinguin a dir encara que la meva gelosía no té cap fonament! La meva dòna li ha enviat un missatge; l'hora està fixada; l'inteligencia es una cosa feta. Quí s'ho hauría pogut imaginar! Mireu si una dòna enganyosa no es pitjor que l'infern! Mon tàlam serà maculat, mos cofres saquejats, mon honor a miques; y no n'hi ha prou d'aquests ultratges infamants, encara haig de soportar apel·lacións abominables, y això de la boca del qui m'afronta. Quins títols! Quins calificatius! Digueume Satanàs, no es gens extraordinari, Llucifer, està bé, Pere Botero, passi; y no obstant són títols y denominacións dels diables y dimonis! Però enramat, enramat! El mateix dimoni no te un nom semblant. En Page es un ase, un ase descomunal; vol fiarse de la seva dòna, no vol esser gelós! Més m'estimaría confiar la meva mantega a un flamenc, mon formatge a Huc, el capellà galès; mon ampolla d'aiguardent a un irlandès, la meva aca a un lladre de camí ral perque la dugués a passejar, que no pas la meva muller a la seva propria guarda. A tothora la dòna cavila, rumía, sen pensa mil y una; y lo que elles se fiquen al cap, ho han d'executar; més aviat esclataríen que no pas abandonar la dèria. Llohat sigui el cel que'm feu gelós! Es a les onze. Ja pendré les meves mides; sorpendré la meva dòna, me venjaré den Falstaff, y em riuré den Page. Anem, anem, més val arribar ab tres hores d'aven? que ab un minut de retard! Enramat. enramat! Oh! ex, ex, ex!

Exit