El Marxant de Venecia

L'AGENCIA DE COMER? D'ANTONI

(Entren Antoni, Salarino y Solanio)

ANTONI En bona fe, no sé esplicarme la raó de la meva tristesa. Me preocupa, y a vosaltres també, segons diheu. Mes no puc endevinar com m'ha vingut, perque de mí s'ha apoderat, d'aon naix, ni de quina fusta es feta. Lo cert es que'm té aturdit fins a tal punt, que quasi jo mateix me desconec.

SALARINO Es que el vostre pensament, voleiant per l'Occeà, segueix les vostres naus, riques senyores de les onades, ab ses veles magestuoses; o, més ben dit encara, ornaments movibles de la mar que passan brandant triomfalment ses ales de tela, vora les humils barques mercants, y en reben sa gentil reverencia.

SOLANIO Creieume, senyor, que si jo veiés els meus interessos en semblant perill, una gran part del meu cor sensible volaria darrera les meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports y els molls; y tot quant, per les meves suposicions, me fes tèmer una desgracia pels meus barcos, me seria un motiu de tristesa.

SALARINO El meu propri buf, al refredar ma sopa, me faria esgarrifar ab el pensament del gran mal que un vent massa fort pot causar en el mar. No podria veure escòrrers un gra d'arena del rellotge, sense pensar ab els baixos fonds, ab els bancs de sorra; sense veure el meu hermós Sant Andreu encallat, ab son arbre mestre més baix que la quilla com si volgués besar la seva tomba. Podría per ventura anar a l'iglesia y, devant del sant edifici de pedra, no pensar de sobte ab aquells rocams temibles que no més en tocant el flanc de la meva nau l'esbotzarien... derramant totes les meves especies per les ones de crestes bramadores que s'engalanarien ab les meves sedes? Me fóra això possible sense tremolar per tota aquesta opulencia que en un instant pot esser reduhida a no res? Es que puc aturar el pensament en aital pensament sense pensar que una semblant inquietut m'entristiria en gran manera? Vaja, no diguem paraules vanes. Jo afirmo que si Antoni no está alegre, es perque té'l pensament posat en les seves mercaderies.

ANTONI No, creieume: gracies a la fortuna, els meus embarcs no estan aventurats en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els meus bens estan exposats als etzars d'aquesta anyada. No són, doncs, les meves especulacions que'm posen trist.

SALARINO

Serà que esteu enamorat?

ANTONI

Fòra! Fòra!

SALARINO Tampoc enamorat? Aleshores digueu que si esteu trist es perque no esteu alegre; us seria igualment fàcil riure y saltar y dir que esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com lloros al sò del sac de gemecs; els altres posan una cara tant macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a través d'una rialla, encara que'l mateix Nestor els jurés que la gresca fa partir de riure.

(Entren Bassanio, Lloren? y Gracià)

SOLANIO

Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab

Lloren? y Gracià. Adéu! Us deixem ab més bona companyia.

SALARINO Hauria restat ab vós fins a tant que us hagués vist l'ànima alegra, però com que us venen amics mellors que jo, men vaig.

ANTONI Molt agradósa m'es la vostra voluntat. Jo'm penso, per això, que si us en aneu es perque'ls vostres negocis us reclamen y aprofiteu l'ocasió pera deixarme.

SALARINO

Bon dia, molt senyors meus!

BASSANIO Quin dia s'ha de riure, bona gent? Digueume, quan, senyors? Us aneu tornant massa esquerps. Té d'anar sempre així la cosa?

SALARINO

Posèm els nostres esplais a la mercè dels vostres.

(Sen van Salarino i Solanio)

LLOREN? Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres dos us deixarem. Però us prego que no oblideu la vostra promesa de trobarnos per l'hora del dinar.

BASSANIO

No mancaré.

GRACIà Diria que no esteu gaire content, Antoni. Us pesen massa les preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no sóu, avui, ni l'ombra de lo que fòreu.

ANTONI Jo prenc el món per lo que es, Gracià; un teatre aon cadascú dèu jugar el séu paper, y el meu es l'estar trist.

GRACIà Pel meu compte, doncs, el paper de boig! Que les arrugues de la vellesa'm surtin a for?a d'alegria y de rialles! Més me plaurà sentirme les entranyes bullentes de ví que'l cor glassat ab sospirs malagradosos! Per què un home ab el cos ple de sang xardorosa hauria de semblarse al séu avi, emmotllat en guix? Per què dormir quan estàs despert, y esgrogueirte y fóndret de mal humor? Escolta, Antoni, jo t'estimo, y ara parla la meva amistat: hi ha una mena d'homes, qual rostre de color de cera sembla un llac d'aigües putrefactes, que expressament se't mostren immòvils y seriosos per emmantellarse ab una reputació de sabiesa, de gravetat y de profondor y que semblen dirte: Jo sóc micer l'Oracle; quan jo obro els llavis, que cap go? no lladri! Oh, bon Antoni! Quants ne conec que passan per sabis no més perquè callan sempre, y estic ben segur que si obrien la boca farien tornar mal parlats als séus oients, obligantlos a tractar al pròxim imbècil! Un altre dia m'extendré més. Creume, no vulguis pescar ab l'esqué de la melancolia, la reputació, aquest gojó dels tontos!... Anem, bon Lloren?... A reveure!... En havent dinat acabaré el sermó.

LLOREN? Anem. Us deixem fins a l'hora del dinar. A mí sí que'm toca fer de sabi mut; aquest Gracià no'm deixa obrir mai boca.

GRACIà Bona l'hem feta! Sigues, per dos anys més encara, el meu company fidel, y ni tu mateix recordaràs el sò de la teva veu.

ANTONI

Adéu! A la vostra escola me farieu tornar garlaire.

GRACIà Mellor, en bona fe!... car el silenci es cosa que sols escau a les llengües en salmorra o a les verges fredament castes.

(Sen van Lloren? y Gracià)

ANTONI

Hi trobeu un sentit en tot això?

BASSANIO Gracià es l'home de Venecia que té més gracia en dir abundoses frevolitats. Els séus acerts són com dos grans de blat perduts en dos quarters de pallús; els cercareu tot un dia pera trobarlos y quan els tindreu, no valdran la pena d'haverlos cercat.

ANTONI Bé, digueume ara quina es aquesta dama a la qual heu promès un secret pelegrinatge? M'heu assegurat que avui men parlarieu.

BASSANIO Vós no ignoreu, Antoni, el mal estat en que he posat la meva fortuna, ostentant per cert temps un luxo excessiu que les meves rendes no m'han permès fer durar. No'm queixo de no poder seguir ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme honradament dels deutes, més que regulars, als quals m'ha lligat la meva joventut, un xic massa pròdiga. Es a vós, Antoni, a qui més dec en diners y en afecte; y en virtut de la vostra afecció me decideixo a comunicarvos els plans y projectes que he fet pera lliurarme dels meus deutes.

ANTONI Jo us prego, Bassanio, que'm feu sabedor dels vostres plans; y si, com totes les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu estar segur que la meva bossa, la meva persona, els meus darrers medis, estan a cor-obert a la vostra disposició.

BASSANIO Quan essent colegial perdia una fletxa, tot seguit ne tirava una altra en la mateixa direcció y d'igual distancia y la seguia ben atent ab la mirada pera veure si trobava la primera, y aventurantne dues, esdevenia sovint que dues ne cullia. Per l'exemple que us trec de l'infantesa veureu quan candorós es mon intent. Jo us dec molta cosa y per les meves turbulencies de jove, està perdut tot lo que us dec; però si vós esteu d'acord en engegar una segona fletxa, en igual sentit que la primera, com que jo seguiré'l séu vol atent, no dubto mica de trobarles totes dues, y quan no, de portarvos la segona, tot quedant vostre molt agrait deudor per la primera.

ANTONI Vós qui em coneixeu, no haurieu de tantejar la meva amistat enginyosament com si dubtessiu d'ella. Y m'agravien més els vostres dubtes, posant en interrogació mon ferm desprendiment, que si m'haguessiu malversat tot lo que tinc. Vós que sabeu lo que us convé y lo que jo puc, digueume desseguida lo que dec fer y ho faré. Així, parleu.

BASSANIO Hi ha a Belmont una rica pubilla d'una tal bellesa, que les més rares virtuts abrillanten; jo dels séus ulls he rebut ja dol?os missatges muts. S'anomena Porcia, y en res es inferior a la filla de Cató, la Porcia de Brutus. No ignora l'univers el séu valer, car els quatre vents li envien galans ilustres de tots costats; sa cabellera radianta cau sobre ses espatlles com una pluja d'or y es ella qui fa de sa finca de Belmont una segona platja de Colcos, aont els Jàsons s'aturan pera conquerirla. Oh, Antoni, amic meu. Si jo tingués solsament els medis pera sostenir la rivalitat ab ells, tant venturosa'm parla la meva ànima, que'l triomf hauria d'esser, sens dubte, meu.

ANTONI Ja sabs que la meva riquesa es tota pel mar; jo no compto ab diners ni ab medis de reunir de sobte una grossa cantitat. Però vés, prova, mira quan pot el meu crèdit a Venecia. Jo estic disposat a exprèmel fins a l'últim escut per que tu ten vagis ben equipat a Belmont, vora la bella Porcia. Vés, cerca, jo cercaré per la meva part, y estic segur que trauré diners de la confian?a o de la simpatia que inspiro.

(Sen van)

A CASA DE PORCIA

(Entren Porcia y Nerissa)

PORCIA Me pots ben creure, Nerissa, el meu esser breu està for?a cansat d'aquest gran món.

NERISSA Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no es del tot menyspreuable un mitjà viure; lo superfluu més aviat envelleix, lo senzillament necessari es de més llarga vida.

PORCIA

Bones màximes y ben dites!

NERISSA

Mellors serien si fossin practicades.

PORCIA Si el fer sigués tant fàcil com ho es saber lo que cal fer, les hermites serian iglesies y les cabanes dels pobres, palaus de prínceps. El bon predicador es aquell que segueix els propris consells. Me serà més planer ensenyar a vint persones lo que es obrar rectament, que esser una de les vint que han de cumplir els meus preceptes. Ja pot el cervell inventar lleis pera domar les passions, que'l temperament fogós saltarà per damunt de la regla freda; l'esbogerrada joventut se fa llebra y s'esmuny dels paranys que li posa l'impotent consell. Mes aquestes raons no són gens propries en vigilies d'escullir marit... Ai!, què dic, escullir? Jo no puc ni escullir a qui voldria ni refusar a qui em desagrada. Com la voluntat de la filla viva s'ha de doblegar a la del pare mort!... No es ben crudel, Nerissa, de no poder escullir ni refusar ningú?

NERISSA El vostre pare fou sempre un sant varó y els homes com ell solen estar guiats per l'inspiració en llurs últims volers. Heus aquí perque d'aquesta mena de joc, en virtut del qual vós sereu del qui esculleixi, segons la seva oculta intenció, entre les tres caixes d'or, de plata y de plom, no'n sortirà més que bé pera vós, esteune segura l'home sortat será digne del vostre amor. A veure! Sentiu ja alguna amorosa afecció per un d'aquests nobilíssims pretendents que han arribat?

PORCIA Voldria que'm tornesses a dir els séus noms, un per un; a mida que tu'ls nomenaràs jo tels aniré describint y així, per la descripció, endevinaràs el meu afecte.

NERISSA

Primer que tots el príncep napolità.

PORCIA. Ah! aquest degué nàixer a l'estable, que no més parla del séu cavall; s'envaneix com d'un acte de gran mèrit de poderlo ferrar ell mateix! Tinc por que la seva mare no hagi fet l'arneta ab un ferrer.

NERISSA

Després ve'l compte palatí.

PORCIA No més fa que arrugar les celles com si volgués dir: Si no'm voleu, decidiuho d'un cop. Escolta sense somriure les més gracioses converses. Temo que a l'envellir se converteixi en filosof ploraner, ja que de jove està tant donat a la tristesa. Primer voldria casarme ab un cap de mort portant un òs a la boca, que ab un d'aquests dos homes. Déu me lliure d'ells!

NERISSA.

Y del cavaller francès, senyor Lebon, què men diheu?

PORCIA Que passi per un home ja que Déu l'ha posat a la terra. Certament, jo sé que es un pecat burlarse d'algú, però d'ell, ho dubto. Aquest té un cavall mellor que'l del Napolità; la mala costum d'arrugar la cella la té encara més viva que'l compte palatí. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home. Que una merla canti y ell a l'instant fa una cabriola; se barallaria ab la seva ombra. Si m'hi casava no tindria un marit, sinó vint. En fí, si em desdenyava, jo el perdonaria; doncs encara que m'estimés follament jo mai podria correspòndrel.

NERISSA

Que direu, doncs, a Fauconbridge, el jove baró d'Anglaterra?

PORCIA Ja sabs tu que no li dic res perquè l'un y l'altre no'ns entenem; ell no parla llatí, ni el francès, ni l'italià y tu pots jurar solemnement que jo no posseeixo un borrall d'anglès. Té l'aire d'un home distingit, més ai!... qui pot parlar ab un maniquí? Però que extravagant vesteix! Diría jo que ha comprat el perpunt a Italia, els cal?ons a Fran?a, el casquet a Alemanya y ses maneres ací y allà, per tot arreu.

NERISSA

Y que'n penseu del séu veí, el lord Escossès?

PORCIA Que's mostra caritatiu ab el séu veinatge, puig ha emmatllevat una bofetada a l'Anglès y ha jurat tornarli tant prompte li sigui possible. Crec que'l Francès li surt en fian?a y promet tornar en lloc d'una bofetada, dues.

NERISSA

Com trobeu el jove Alemany, el nebot del duc de Saxe?

PORCIA Fastigós al matí quan està dejú y encara més a la tarda quan està ubriac. En sos bons moments, val un xic menys que un home, en els pitjors, un xic més que una bestia: Si per desgracia me toqués, no'm mancarà un medi d'escaparme d'ell.

NERISSA Si temptava la prova y guanyés ab son acert a l'escullir la caixa, vós anirieu contra la voluntat del vostre pare, no volentlo.

PORCIA Doncs tement ja una desgracia, te prego que posis un bon vas de ví del Rhin damunt la caixa oposada; així, encara que'l mateix diable hi fos a dins, no dubto pas que ell la triarà. Faria tot lo del món, Nerissa, primer que casarme ab una esponja.

NERISSA No heu de tèmer res, senyora, que cap d'aquests nobles serà per vós; tots m'han fet saber la llur resolució d'entornarsen al séu país y de no alterarvos més ab ses atencions, a no esser que, per obtenirvos, hi hagi un nou medi sense la tria de les caixetes imposada pel vostre pare.

PORCIA Encara que ma vida degués envellir com la de la Sibyla, jo moriria casta com Diana si el ser d'un home no'm ve segons l'últim volè del meu pare. Estic meravellada de la discreció d'aquesta colla d'aspirants; no n'hi ha cap entre ells que jo no vulgui ben lluny de mí y a Déu prego que a tots els concedeixi bon viatge.

NERISSA Us recordeu, senyora, d'un Venecià, sabi y valent a l'ensemps, que en vida del vostre pare vingué aquí en companyia del marquès de Montferrat?

PORCIA

Sí, sí, Bassanio! Me sembla que li deian aquest nom.

NERISSA Aquest mateix, senyora; y entre tots els homes que'ls meus pobres ulls han vist no'n recordo cap de més digne d'obtenir una dòna hermosa.

PORCIA No l'he oblidat y si el record m'es fidel, mereix les teves alabances.

(Entra un Criat)

PORCIA

Parla! Què hi ha de nou?

EL CRIAT Senyora, els quatre extrangers us demanan pera pendre comiat de vós. Ademés ha arribat un correu que envia el príncep del Marroc, avan?ant la nova de l'arribada del séu senyor que serà aquesta nit mateixa.

PORCIA Si ab tant de gust com veig marxar aquests quatre pogués veure l'arribada del cinquè, cosa dol?a seria pera mí la seva vinguda. Però si tenint les qualitats d'un sant té la cara del color del diable, m'agradaria més pera confessor que pera marit. Vina, Nerissa. (al Criat) Passa al davant, estornell! Acabem de plantar un aspirant al carrer y ja a la porta en truca un altre.

(Sen van)

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

(Entren Bassanio y Shylock)

SHYLOCK

Tres mil ducats? Bé.

BASSANIO

Sí, senyor, per tres mesos.

SHYLOCK

Per tres mesos? Bé.

BASSANIO Y com ja us ho he dit, Antoni donarà sa fian?a per aquesta cantitat.

SHYLOCK

Antoni fiador... Bé.

BASSANIO Podeu ferme aquest favor? Me voleu donar aquesta alegria? Podré saber la vostra resposta?

SHYLOCK

Tres mil ducats, per tres mesos y la fian?a d'Antoni...

BASSANIO

Què hi responeu?

SHYLOCK

Antoni es bò.

BASSANIO

Heu sentit dir mai lo contrari?

SHYLOCK Oh! no, no, no, no. Si jo dic que es bò es que vull dir que es solvent. Però'ls séus interessos estan en perill: té una nau camí de Trípoli y una altra cap a les Indies. Ademés, acabo d'enterarme en el Rialto, que una tercera de les seves embarcacions se dirigeix a Mèxic, una quarta a l'Anglaterra; y d'altres ne té encara en llunyanes especulacions aventurades. Ara bé; les naus no són més que fustes, al cap y a la fi; els mariners homes com els altres. Heu de saber que hi ha rates de secà y rates d'aigua; lladres de terra y lladres marins: vull dir pirates; després hi ha els perills de les aigües, dels vents y de les roques. Tres mil ducats?... Crec que puc aceptarli la fian?a.

BASSANIO

Esteune ben segur que podeu.

SHYLOCK Ben segur vull estarne y es pera assegurarmen que ho vull reflexionar. Podria parlarli a Antoni?

BASSANIO

Podeu venir a dinar ab nosaltres.

SHYLOCK Oh, mai! No vull fer sentor de porc, ni menjar d'allò que'l vostre profeta Nasareth ne feu l'estada del diable! Molt a gust compro y venc ab vosaltres, hi passejo, hi parlo, y demés coses per l'istil; però de cap manera vull menjar, beure ni pregar ab vosaltres. Què's diu de nou pel Rialto? Qui vé cap aquí?

(Entra Antoni)

BASSANIO

Es el senyor Antoni.

SHYLOCK, (per si) Quin aire'l séu, de publicà servil y empalagós! Com a cristià el detesto, però més encara per la seva indigna humilitat de deixar el diner de franc, ab lo qual fa que baixi l'interés usual aquí, entre nosaltres, a Venecia. Si un dia cau a les meves urpes m'hi rabejaré ab tota l'antiga rabia que li porto. L'home que odía al nostre poble sant y baladreja allí mateix aont els marxants se reuneixen, contra les meves operacions, y contra mí donant a mos llegítims guanys el nom d'usura!... Malehída sigui la meva tribu si no'm venjo!

BASSANIO, (en veu alta, a Shylock qui sembla absord)

No sentiu? Shylock!

SHYLOCK Estic calculant lo que ting en caixa, y segons els comptes que faig ara de memoria, no m'es possible reunir la soma entera d'aquests tres mil ducats. No hi fa res! Túbal, un ric hebreu de la meva tribu, me deixarà lo que'm manqui... Més anem a pams! Quants mesos demaneu? (A Antoni) Que la sort us acompanyi, bon senyor! El vostre nom honradíssim movía ara mateix els nostres llavis.

ANTONI Shylock, jo no tinc la costum de deixar ni d'emmatllevar diners a interès, y n'obstant, pera ajudar a un amic en una necessitat pressosa, vaig a trencar la meva costum. (A Bassanio) Sab ja la cantitat que voldrieu?

SHYLOCK

Sí, sí, tres mil ducats.

ANTONI

Y per tres mesos.

SHYLOCK No hi pensava ja... Heu dit tres mesos? Y després vós... la vostra lletra de fian?a... Ah, aveure això... però... escolteu! Heu dit vós, si no m'erro, que mai deixaveu ni emmatllevaveu diners a interès.

ANTONI

No, no ho faig mai.

SHYLOCK Quan Jacob anava a pastorar els moltons de son oncle Laban, aquest Jacob que gracies a lo que sa prudenta mare feu per ell, era el tercer patriarca després de nostre sant Abraham; sí, era el tercer...

ANTONI

Y bé, què més? Deixava a interès, ell?

SHYLOCK No, ell no deixava a interès; al menys com vós dirieu, positivament a interès, no. Però èscolteu bé lo que feia Jacob. Ell y son oncle Laban havian convingut que tots els anyells que fossin ratllats y clapats perteneixien a Jacob com a salari. Arribada l'hora del zel, a la fí de la tardor, les ovelles buscaren el mascle; mentres el treball de la generació se realisava en les llanudes besties, el maynós pastor que havia mitg pelat unes verguetes, me les plantà al davant de les ovelles lascives al moment de l'acte de natura, y les besties que en aquella hora concebiren, a l'esser arribat el dia deslliuraren uns anyells virolats que foren per Jacob. Era aquest un bon medi de guany, y Jacob fou benehit, y benehit es tot guany quan no es robat.

ANTONI Senyor, aquí anava Jacob darrera d'un guany aventurat que no estava en son poder obtíndrel, sinó que era creat y dirigit per la mà de Déu. Ab aquesta raó voldrieu justificar l'interès? Vostre or y vostra plata són potser ovelles y moltons?

SHYLOCK No us ho sabria dir; en tot cas jo'ls faig produhir igualment depressa. Però, senyor, escolteume bé...

ANTONI Observeu una cosa, Bassanio; y es com el diable pot valdres de l'Escriptura pels seus fins. Una ànima perversa que s'apoii en els sants testimonis, es com un criminal ab la rialla als llavis, una bella fruita podrida del cor. Oh! com la falsetat es hermosa per defòra!

SHYLOCK Tres mil ducats! Es una bella soma! Y per tres mesos dels dotze... Veiam quin serà l'interès?

ANTONI

A veure, Shylock, us haurem d'estar agraits?

SHYLOCK Senyor Antoni, moltes y moltes vegades, en el Rialto, m'heu avergonyit a propòsit del meu diner y de l'ús que'n faig. Jo ho he soportat ab paciencia, al?ant les espatlles, car la sofrenta resignació es el distintiu de tota la nostra tribu. Vós me dieu descregut, go?, brigand o bé escupiu a la meva capa de juheu pel sol fet d'usar com me plau de lo que'm pertany. Y bé, doncs, sembla que avui necessiteu que jo us ajudi, eh! Endavant! Vós me veniu a trobar y em diheu: Shylock, nosaltres necessitem diners! Y sóu vós qui dieu això, vós qui m'heu llen?at la vostra bava al rostre, qui m'heu tret del vostre davant a puntades de peu, com treien el go? d'un extrany de la vostra porta! Soliciteu diners vós? Què us hauria de dir jo?. No deuria dirvos: De quan en?à tenen diners els go?os? Com es possible que un cà pugui deixar tres mil ducats? O bé m'he d'inclinar profondament y, ab un tò,servil, contenintme'l respir dirvos, ab un blà mormull d'humilitat: Mon graciós senyor, vós m'escupíreu el passat dimecres, me treguereu del costat vostre a puntades de peu, tal dia, no fa gaire vareu tractarme de go?. Per totes aquestes gentileses vaig a deixarvos tant de diner?

ANTONI, (vivament) Y sóc ben capa? encara d'anomenarte igual, d'escupirte a la cara y d'engegarte lluny de mi a puntades de peu. Si deixes aquest diner no es pas com amic que'l deixes: l'amistat ha volgut mai negociar ab el xorc metall deixat a un amic? No! Més aviat deus considerar que'l deixes a un enemic, tu. Si ell manca al compliment, la bona cara que li faràs a l'exigir contra ell la punició!

SHYLOCK Ah! veieu com us sortiu de tò, ara! Jo voldria reconciliarme ab vós, guanyar la vostra amistat, oblidar les injuries ab que m'heu sollat, atendre les vostres necessitats d'avui sense un miserable sòu d'interès pel meu diner, y vós no'm voleu entendre. La meva oferta, es, per tant, plena de benevolencia.

ANTONI

La benevolencia en persona.

SHYLOCK, Jo us la vull mostrar la meva bona voluntat. Veniu ab mí a casa de un notari y firmeume una senzilla lletra; Y com a cosa de broma, que consti allí que si no'm torneu el diner que jo us deixi en tal dia y en tal lloc, vós perdreu una lliura de la vostra carn sana, la qual serà tallada y presa de la part del vostre cos que més me plagui.

ANTONI En bona fe m'hi aving; firmaré aquest document y diré ab gust que'l juheu dóna proves de gran benevolencia.

BASSANIO No vull que per mi firmeu una semblanta lletra; prefereixo quedarme sense'l diner.

ANTONI

Vaja, amic, no siguis temerós; no hi ha perill d'aquesta pèrdua.

Dintre dos mesos, o sigui un mes abans del rendiment, espero que

entrarà a casa meva, nou vegades per valor d'aquesta lletra.

SHYLOCK Oh, pare Abraham! Són ben bé aquests els cristians! La duresa dels séus actes els ensenya a mal pensar de les intencions dels altres. (a Bassanio) Diheume, per favor, vós; si acàs ell me mancava al rendiment, què hi guanyaré d'exigir el deute? Una lliura de carn, presa d'un home, no es pas estimable ni profitosa com una lliura de carn de moltó, de bou, o de cabra. Ho repeteixo, es pera guanyarme la seva bona voluntat que li faig aquest favor. Si ho acepta, bé! Sinó, adéu! Però, per pietat, no m'insulteu fins en les meves bondats.

ANTONI

Sí, Shylock, firmaré'l document.

SHYLOCK Aneu, doncs, desseguida, a esperarme a cal notari; feuli redactar aquesta acta de broma. Jo men vaig de dret a cercar els diners y de passada donaré un cop d'ull a casa que l'he deixada a la trista mercè d'un criat mal guardià, y desseguida sóc ab vosaltres.

(Sen va)

ANTONI Vés, corre, juheu; veuràs com aquest hebreu se fa cristià; se torna bon home.

BASSANIO

Les mellors paraules me desagraden eixint d'un pensament roí.

ANTONI Anem. No hi ha res a tèmer. Les meves naus arriben un mes abans del venciment.

(Sen van)